La CUP-Crida per Girona ha presentat, aquest matí, un
decàleg amb les principals propostes de la formació sobre el model turístic de
la ciutat, coincidint amb la celebració de “Girona, Temps de Flors”. Els
regidors Laia Pèlach i Lluc Salellas han lamentat el retard del Pla Estratègic
de Turisme, com també el fet que la redacció d’aquest document no hagi
servit per a dur a terme un autèntic debat ciutadà al voltant de les polítiques
municipals en matèria de turisme que necessita la ciutat per als propers anys.
En aquest sentit, els cupaires han defensat que “cal un
replantejament del model turístic de manera que l’arribada de visitants a la
ciutat no posi en perill la qualitat de vida de les gironines i dels gironins”,
i també han reclamat una aposta per la “descongestió, la descentralització, la
desestacionalització i la diversificació” del turisme a Girona. Algunes
propostes dels cupaires són la creació d’un observatori ciutadà del turisme,
mesures ambientals (mobilitat, residus) relacionades amb l’activitat turística,
l’actualitació del Pla Especial del Barri Vell i la moratòria de pisos
turístics, mesures contra la precarietat laboral en el sector, la regulació
dels guies turístics, la creació del càmping municipal i mesures
d’accessibilitat.
Finalment, la CUP-Crida per Girona ha presentat la xerrada
que ha programat per demà dijous amb el títol “Que el turisme no ens deixi
sense barris”, dins del cicle “Els barris parlen”. L’acte, que tindrà lloc a
les 19h al centre cívic del Barri Vell, comptarà amb Amaia Almirall (regidora
d’EH Bildu a Donostia), Arnau Barquer (plataforma Més barri, menys pisos
turístics) i Òscar Domènech (Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible de
Barcelona). Vegeu el contingut íntegre del document:
Decàleg de propostes de la CUP-Crida per Girona sobre el
model turístic de la ciutat
Introducció: Des del grup de treball de turisme de
la CUP-Crida per Girona volem explicitar que la nostra proposta política sobre
el turisme, un dels elements importants de la ciutat avui en dia, no està
feta, en cap cas, a partir d’una posició contrària al fet turístic. Per
nosaltres, viatjar, el moviment de persones i l’intercanvi cultural és sempre
una oportunitat per a les ciutats i els seus habitants.
1) Observatori del Turisme. Proposem que es creï
un observatori ciutadà del turisme que sigui un organisme participatiu
municipal amb presència d’entitats i veïns que faci un seguiment de l’evolució
del model turístic i de la seva incidència en el dia a dia de la ciutat. El
debat sobre el model turístic a Girona ha de comptar no només amb els sectors
empresarials relacionats amb l’àmbit i els partits polítics sinó que ha
d’incorporar també entitats i col·lectius socials que portin la veu del conjunt
de la ciutadania en aquest debat. El turisme és una activitat amb un
impacte elevat sobre el dia a dia dels gironins i gironines, allò que coneixem
com a impacte social i, per això, és imprescindible que la veu de veïns,
veïnes, plataformes així com sindicats sigui escoltada i tinguda en compte.
Aquest observatori ha de poder també comptar amb dades actualitzades sobre quin
és l’impacte econòmic real del turisme a la ciutat ja que a hores
d’ara no tenim dades contrastades sobre aquest àmbit.
2) Descongestió, desestacionalització, descentralització. La
CUP-Crida per Girona apostem per no incrementar els nivells
de turisme a la ciutat. També proposem treballar per una
desestacionalització - més enllà de primavera i estiu - i una descentralització
- més enllà del Barri Vell - per equilibrar l’impacte del turisme a
la ciutat. Creiem que és urgent una descongestió turística del centre de la
ciutat per poder fer compatible el fenomen amb la vida de barri. Aquesta
reflexió ve donada també perquè no volem que la ciutat depengui cada vegada més
d’un sol sector econòmic com és el turisme. Per això proposem reduir el
pressupost dedicada a promoció turística per poder-la destinar a altres
partides com ara la cultura, educació o serveis socials així com plantejar
propostes com ara que els festivals estratègics diversifiquin més la seva
proposta a nivell de barris o que ens centrem en potenciar altres propostes més
enllà de les actuals.
3) Diversificació. Apostem per fer propostes de
promoció de la ciutat cap enfora lligades a l'entorn natural de la ciutat i a
la mateixa Devesa, a la cultura més enllà de la proposta monumental i
museística, i a la memòria històrica ja sigui vinculada al patrimoni
industrial, la Guerra Civil, el Franquisme o la Transició política prèvia al
règim del 78.
4) Càmping municipal. En una línia similar defensem que
cal impulsar un càmping municipal que serveixi per diversificar
el turisme però també per oferir altres fórmules econòmiques per
pernoctar a la ciutat i per situar-les en indrets del municipi on els beneficis
econòmics dels visitants no arriben. Aquesta proposta, que podria ser també
font d’ingressos per l’Ajuntament, ha d’anar acompanyada d’una dignificació de
l’espai per a autocaravanes.
5) Pla Especial del Barri Vell i moratòria pisos turístics. El
creixement del turisme de forma espectacular els últims anys ha
portat també un increment dels pisos turístics, especialment al Barri Vell, i
de rebot una pujada dels preus del lloguer de pisos. Aquest és un fenomen que
cal combatre de forma immediata i per això proposem una moratòria de llicències
d’apartaments turístics i estudiar accions per limitar la presència d'AirBnb i
altre plataformes similars. Així mateix, caldria una actualització del Pla
Especial del Barri Vell per adequar-lo als canvis i als reptes que tenim per
davant després del creixement exponencial del turisme i la
transformació del comerç i els establiments de carrers com el de la Força. De
fet, més enllà del treball per protegir comerços tradicionals i singulars, cal
una actualització del pla de dinamització comercial per protegir el comerç
enfocat a la vida dels barris. Finalment, proposem la creació d’un índex de
gentrificació per analitzar si hi ha processos d’expulsió veïnal a partir
del turisme.
6) Turisme i ecologisme (mobilitat). Ara mateix
existeix un descontrol sobre la quantitat de cotxes que entren al Barri Vell
però que pertanyen a turistes. Amb la intensitat d’apartaments turístics i
hotels situats en aquesta part de la ciutat, la voluntat de pacificació que es
té pel Barri Vell queda sovint alterada. A això cal sumar-hi l’ocupació
d’aparcaments, especialment a la primavera i estiu, que fan aquests vehicles
dificultant els drets dels veïns i veïnes. En aquest sentit, caldria impulsar
un estudi sobre les afectacions de mobilitat que comporta la gran afluència
turística i estudiar possibles tarifacions d’aparcament especials per aquest
col·lectiu. Proposem, en primer lloc, que s’hagi de pagar una taxa per poder
aparcar l’autocar a la Copa i que s’estudiï que a mitjà termini tots els
autocars aparquin al pavelló de Fontajau.
7) Turisme i ecologisme (residus). Amb
l’increment dels apartaments turístics s’han constatat més casos d’infracció al
voltant de la gestió dels residus en aquests habitatges. Ja sigui per
desconeixement del model o per altres motius, sovint el turisme no
practica amb la mateixa costum la separació de residus a què aquí ens hem anat
acostumant. Per això, caldria una campanya clara de conscienciació i explicació
d’aquest tema en el sector així com estudiar possibles tarificacions especials
per aquests casos així com un treball per incorporar noves papereres de reciclatge
als carrers del Barri Vell.
8) Drets laborals. Cal que l’Ajuntament i qualsevol
òrgan que treballi pel turisme a la ciutat incorpori el discurs de
garantia de drets laborals en la seva pràctica del dia a dia. És important que
en aquest àmbit, l’Ajuntament plantegi un pla d’accions per garantir la
qualitat de l’ocupació en un sector que és altament precari. Entenem que és
responsabilitat de tots els agents vetllar perquè això sigui així, un fet que
ara mateix no està passant. Així mateix, és especialment important que ens
fixem en la feminització de la precarietat que existeix en aquest sector i, per
tant, proposem polítiques específiques en clau de gènere.
9) Turisme accessible. Proposem un pla immediat
d’actuacions per garantir el turisme accessible a la nostra ciutat.
Ara mateix, la majoria d’equipaments tenen mancances clares en aquest sentit ja
sigui a nivell de presentació de la proposta cultural o per accedir físicament
en alguns espais. Ens sembla del tot inadminissible que en aquests últims
quatre anys no s’hagi avançat considerablement en aquest sentit.
10) Guies turístics. Plantegem que l'activitat
econòmica dels guies turístics, amb la corresponent ocupació de l'espai públic,
especialment del Barri Vell, sigui gravada amb una taxa com ho són també les
terrasses o els actes amb finalitat lucrativa als carrers de la ciutat. Així
mateix plantegem la necessitat d'impulsar un servei públic de guiatge a la
ciutat per poder incloure continguts que sovint resten abandonats o poc
explicats en els àmbits culturals, socials o ambientals.